Recerca de personatges

Agatha Christie

Agatha Christie és l'escriptora de novel·la detectivesca més coneguda del món i l'autora més venuda de qualsevol gènere, a excepció de William Shakespeare. S'han venut al voltant de dos mil milions d'exemplars dels seus llibres en anglès, i uns altres mil milions en unes tres-centes tres llengües en què ha estat traduïda.

Christie va publicar més de vuitanta novel·les i obres de teatre, principalment del tipus d'habitació tancada i de problema, en la majoria de les quals intervenia algun dels seus personatges principals,Hercule Poirot i Miss Marple. Encara que li agradava variar en la forma establerta de les històries detectivesques, era escrupolosa en el fet de jugar net amb el lector i no amagar-li cap tipus d'informació per tal que pogués resoldre el misteri.

Miss Marple

Miss Marple és un personatge novelesco creat per l'escriptora britànica de gènere policíac Agatha Christie i la aparició és constant en moltes de les seves novel. El personatge és una dama entrada en anys, resident a St Mary Mead, un adorable poblet de camp. El seu coneixement de la naturalesa humana l'ha ajudat a descobrir molts casos impossibles fins i tot per als més importants inspectors de Scotland Yard.

Hèrcules Poirot

Novel·la Negra

Aquest tipus de relat presenta una atmosfera asfixiant, por, violència, falta de justícia, corrupció del poder i inseguretat. Neix en les primeres dècades del segle XX a Estats Units, com una variant de les històries policíaques, i difosa en revistes. La novel.la negra afegeix la violència a les característiques del gènere policíac. Els crims es basen en les debilitats humanes com la ràbia, ànsies de poder, enveja, odi, avarícia, passions, etc. És per això que apareix un llenguatge més cru, on se li dóna més importància a l'acció que l'anàlisi del crim. En aquest tipus de relat importa més la descripció de la societat on neixen els criminals i la reflexió sobre el deteriorament étic. 

Jaume Fuster

Jaume Fuster neix el 1945 a Barcelona, al barri de Ciutat Vella. El 1996 comença a col·laborar amb la revista Presència i, un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors.

El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com Collita de sang).

A banda d'escriptor de novel·la políciaca, també excel·leix com a traductor, rebent el premi Crítica Serra d'Or de traducció de novel·la (1989).

El 1993 és guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d'espasa i bruixeria iniciada per L'illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit Escriptor del mes.

Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.

Una biblioteca pública del barri de Gràcia de Barcelona porta el seu nom.